Pàgines

diumenge, 14 d’agost del 2011

Nyam!


(Imatge obtinguda d'un roure al Pallars Jussà.
És habitual que els roures engoleixin, literalment, els senyals de caça que hom hi clava)

Reflexió:

Una dita popular resa que els nens, com els arbres, si no els adreces de petits, creixen torts. La visió d'aquesta imatge em suggereix que potser també els nens, com els arbres, acaben engolint tot allò que els pot fer mal! L'educació, l'exemple, no és una cosa banal.

                     

Cabòries estiuenques





Com es pot veure, és una divertida errada de senyalització en una carretera (més propera a terciària que a secundària) de la nostra xarxa de carreteres, en què s'hi fan obres de reparació de diversos ponts. Aquest estiu, he hagut de recórrer-la en diverses ocasions, i no m'he pogut estar de fer la foto.

Però donant-hi voltes (amb la possibilitat que et proporcionen les vacances de pensar pausadament) m'ha vingut al cap que podria ben bé ser la metàfora d'allò que alguns educadors fan: primer, passar (fer la seva, sense escoltar, aplicant –de bona fe, potser– el "manual") i, després, donar la preferència als educands –és a dir, "pensar" en les persones–, encara que que ja s'hagin estavellat.

[Ben mirat, potser també, anant més enllà, es podria aplicar a polítics, sindicalistes, banquers, i altres persones que tenen càrrecs de responsabilitat política (de polis) i social.]





dilluns, 8 d’agost del 2011

L'exemple dels adults, la millor educació

Estic de vacances en un poblet del Pallars Jussà. Per la festa major, una de les activitats és un concurs del joc de cartes de la "botifarra", molt popular a Catalunya. És un joc que es juga amb parella, dos contra dos. (Aquest any hi ha hagut fins a divuit parelles inscrites, tots veïns del poble).

En una de les rondes, a dos nens els va tocar jugar contra dos adults. Els dos adults van fer una trampa, davant la qual els nens no van saber com reaccionar, van perdre i van quedar eliminats.

Quan m'ho van explicar em vaig emprenyar molt. El títol d'aquesta entrada no l'he volgut posar en negatiu, però bé podria haver posat "el mal exemple dels adults, la pitjor deseducació". Aquests dos nens poden pensar que en la vida tot s'hi val. Si uns veïns del poble adults recorren a la trampa per guanyar, la idea que els pot quedar és que això és el que cal fer, sense mirar prim.

Aquests detalls són els que hem de cuidar, fins i tot en coses que poden semblar banals, com un joc de cartes entre veïns. La millor prèdica educativa està en l'exemple.

Bon estiu!