Pàgines

divendres, 17 d’abril de 2009

Ensenyar a ensenyar

Fa temps, un familiar em va fer arribar un article publicat al diari "El País" el dia 8 de desembre de l'any passat, que duia per títol «la estafa de enseñar a enseñar», i escrit pel senyor Andrés de la Oliva, catedràtic de Dret de la Universitat Complutense de Madrid.

Avui, m’he atorgat un petit descans després d’uns dies de feina “extra”, i l’he recuperat de la memòria... del meu portàtil!

L'escrit cal entendre'l en el marc dels necessaris canvis que s'han de produir en les nostres universitats. En aquest cas, concretament, del postgrau ( o màster) que substituirà el rònec i caspós CAP.

D'entrada, em vaig sentir corporativament molest pel tracte despectiu que es dóna als pedagogs. Després, vaig comprendre que ens carrega morts que no són nostres, sinó del sistema i d’alguns companys de professió, amb reconegudes pífies al llarg de l’efervescència de l’escola “progressista” dels anys 70 i 80.

Hi diu moltes coses per rumiar. Posa el dit a la nafra en concepcions de l'educació i metodologies que, mal enteses, i pitjor posades en pràctica, han fet tan de mal a la nostra escola, i als ànims dels nostres mestres. De totes maneres, m’apunto al carro d’en Gregori Luri: l’optimisme és possible. I jo hi afegiria: si ens ho creiem!

En fi, no vull predisposar ningú. Deixo l’enllaç per si s’hi vol fer una lectura, i que cadascú en tregui les conseqüències... que estiguin més al seu abast!

Article "Enseñar a enseñar"

2 comentaris:

  1. Bé! He llegit atentament l'article, penso que com en tot hi ha bons i mals docents, però el que si que és cert que no sempre els que saben molt d'història, de matemàtiques, etc., no sempre són bons docents i aquí si que hi entra la pedagogia, ja que molts dels que han fet aquestes carreres de cinc anys acaben a l'ensenyança perquè no troben res més, no ho fan per vocació, sinó com a sortida professional, que per cert, és molt lícit ja que tots hem de treballar i aquesta és una bona sortida, però per justificar aquest fet, no cal desprestigiar a tota aquella gent que fa de la docència una manera de viure, però que s'ho creu i li agrada saber transmetre als seus alumnes els seus coneixements, i aquí, hi entren els pedagogs, que penso que si vàrem fer aquests estudis és perquè creiem en la educació i el gran valor que això té. No cal criticar ni un a un especialista ni a l'altre ja que en general tothom li agrada fer la feina ben feta, el que hem de fer és una reflexió profunda de com evitar fer males pràctiques en el món de la docència, ja que els nostres alumnes són el nostre futur, i com més ben preparats vagin, tant academicament com personalment, tot anirà millor.

    ResponElimina
  2. Gràcies, Marta pel teu interessant comentari. Hi estic bàsicament d'acord.

    ResponElimina

Deixeu el vostre comentari aquí