Pàgines

dimecres, 17 de març del 2010

La vaga, novament...

Després de la vaga del 13 de novembre de 2008, vaig publicar una entrada en què ja deia què en penso d'això de les vagues, en el llastimós context de l'educació institucional actual (cliqueu aquí per rellegir-lo, si us ve de gust). Tinc la sensació d'un dejà vu, més aviat emprenyador. Més ben dit, hi ha una cosa que ha canviat... a pitjor: la valoració que en general en fem els ciutadans de les institucions "més arrelades".

Vull ser optimista i pensar que, entre la ciutadania es comença a instal·lar la idea de que cal posar-s'hi "des de baix". Vegeu si més no el manifest recent dels alcaldes de petits pobles, o d'inicatives com ara http://www.estosololoarreglamosentretodos.org/. Segueixo pensant que la majoria de mestres i, molt especialment, els nostres infants, es mereixen molt més del que se'ls està donant des de les institucions.

Està demostrat que no ens podem creure els percentatges que surten i sortiran en les properes hores sobre el seguiment de la vaga. A més, no serveix per a res: el problema persistirà.

El que ens hem de creure és què en pensa aquell mestre o aquella mestra bons, que tenen el cor i el cap tan allunyats de les batuses com els que s'esbatussen el tenen d'ell o d'ella...

El que ens hem de creure són les preguntes que fa aquella família que encara no sap per què el seu fill ha estat privat d'exercir el seu dret a anar a classe...

El que ens hem de creure, en definitiva és que, lamentablement, la necessària actitud -d'uns i altres- de voler arreglar el problema pel que sembla encara està massa lluny.

(El que ens haurem de creure serà la profunda i merescuda bronca que, potser el dia de demà,
ens propinaran els nens i nenes d'avui)...


   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixeu el vostre comentari aquí