És indubtable que el nou govern, tard o d'hora endegarà un nou procés (el vuitè des de la Ley General de Educación del 1970) per canviar el marc legal de l'estat en matèria educativa.
Tots els que ens dediquem a aquest ofici, el de l'educació, sabem que una reforma no només és necessària sinó que ha de ser radical i estable. Perquè sigui radical i estable no només cal un "consens" polític: amb això no n'hi ha prou! Com jo mateix reflexionava en un comentari que vaig fer a un post del blog La Pissarra 2.0, crec que més que mai és molt necessària la intervenció i guiatge per part dels pedagogs. Des de la "Llei Moyano" de 1857 (des de llavors
se n'han promulgat fins a vuit, si hi incloem la LEC), les nostres lleis
n'estan molt mancades, d'aquesta intervenció i d'aquest guiatge. Sense voler polemitzar, sinó mirant el benestar pedagògic del nostre alumnat, hi ha un excés de
normativització, i massa ingredients, mal entesos, de psicologisme.
Cal
que els pedagogs fem sentir d'una vegada amb força la nostra veu,
basada en la ciència pedagògica, d'una banda, i en l'experiència pedagògica, de l'altra: les dues.
0 comentaris:
Publica un comentari