Pàgines

dimecres, 4 de gener de 2012

Noé, l'arca i el desodorant...


[Ja sé que són dues entrades en un dia: trenco tots rècords personals. Però per això són els rècords: per trencar-los quan pots o tens el dia].

Aquest migdia, mirant les notícies, en l’apartat “anuncis” n’hi ha hagut un que m’ha cridat l’atenció. Miraré de resumir-lo tant com pugui perquè, a banda de la nefasta posada en escena formal, m’ha sobtat el fons: es tracta d’un xicot que construeix un vaixell de fusta, emulant l’arca de Noé... es posa un desodorant i ‒mentre una veu en off diu, més o menys, “prepara’t per a la fi del món” (o semblant, perquè no hi he parat més atenció)‒ s’hi van aplegant parelles de xicotes ben maques... Després, llamps, trons, pluja... i l'arca al fons.

He recordat una entrada que sobre el Nadal ja vaig fer fa un parell d’anys. He tornat a posar-me en la pell de tots els nens (i no tan nens) que, de ben segur, no saben quin és l’origen de l’anunci: la narració bíblica sobre Noé i el diluvi universal.

No ho diré amb les meves paraules de cristià; utilitzaré les paraules d’un il·lustre filòsof i pedagog no massa sospitós de ser-ho, al menys de forma ortodoxa: em refereixo a Lev Tolstoi. En l’Estudi Segon de la seva obra L’escola Iàsnaia Poliana, entre moltes d’altres coses ‒sempre interessants‒ diu:

“Per obrir un univers nou al deixeble, i sense ciència arribar a estimar la ciència, no hi ha res més que un sol llibre: la Bíblia. Parlo tanmateix per a aquells que no consideren la Bíblia com una revelació”.

I fa moltes altres afirmacions que, en boca d’un llibertari (inspirador de Ferrer i Guàrdia), aconsello vivament que les llegeixin amb cura els pedagogs del segle XXI, necessitats de donar referents culturals i antropològics al seu alumnat.

Sense això, fins i tot un anunci banal d’un desodorant perd la seva “eficàcia”.
     
     
    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixeu el vostre comentari aquí