Dóna la impressió que el món ha perdut el nord. I és veritat: és la Humanitat la que ha perdut el sentit del món mateix. Ens afanyem en mil i una coses. A ulls d’algú que es miri les coses des de l’òptica correcta, estem fent el passarell!
Aquest algú no és impersonal, eteri, incògnit: són aquelles persones que es miren el món des de l’esperit, com diu el meu amic el Dr. Josep Olives Puig, de la Tradició Primordial i Unànime de la Humanitat (recognoscible en els simbolismes, els mites, els arquetips universals, etc.). Aquest món que hem bescanviat per unes monedes de plata amb què ens ha enganyat el materialisme. I així ens va...