Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Formació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Formació. Mostrar tots els missatges

dissabte, 15 de novembre del 2014

Kerschensteiner i l'ànima del pedagog


Potser perquè de petit a casa meva sempre hi havia hagut molts llibres, he acabat per ser-ne un autèntic acaparador ─gairebé síndrome de Diògenes─, sobretot si es tracta llibres antics, i encara més si són referits al món de l'educació.

Gràcies a internet, un dels meus grans descobriments han estat els webs dedicats a la venda de llibres de segona mà i antics: he trobat autèntiques obres mestres. Sense anar més lluny, encara no fa un any, vaig comprar una autèntica joia per molts pocs diners. Es tracta de "El alma del educador y el problema de la formación del maestro", de Georg Kerschensteiner, publicat en castellà el 1928 per l'editorial Labor. Un fantàstic descobriment que m'ha servit per fonamentar la meva idea que en el pedagog el tret diferencial és la seva ànima pedagògica.

Un bon col·lega em va explicar que una religiosa ja gran, avesada a tasques de titularitat de centres educatius en l'entorn del seu orde, parlant d'una possible candidata a tutora d'educació primària d'un col·legi, va preguntar-li al director que feia la selecció "─Pero ¿tiene alma?". Em va quedar gravat i em va fer pensar, fins al punt de convertir-ho en matèria de recerca. D'aquí que el llibre de Kerschensteiner va esdevenir una troballa meravellosa, que em venia com anell al dit.

El recomano: tot ell és un cant a la formació interior del mestre que fa més falta que mai: parla d'ètica, de rigor, d'honestedat, de creences... D'ÀNIMA (en majúscules).




dimarts, 23 de juliol del 2013

Som l'educació que rebem?



Faig un alto en la tasca que em té ocupat últimament.

Deia Dilthey que la melodia del passat condiciona les veus del present. Això fa pensar que la del present condicionarà la del futur.

Se'm plantegen dues qüestions.

La primera, ¿quina mena d'educació van rebre tot aquest reguitzell de personatges corruptes que condicionen la convivència i la vida de tantes persones? Si, com sembla, van rebre una formació "exquisida", potser valdria la pena revisar-la, perquè potser d'exquisida no en té res.

La segona, ¿algú s'ha parat a pensar quina mena de ciutadans de futur estem formant? Una greu responsabilitat, sens dubte.

Això no s'aconsegueix canviant lleis cada dos per tres; la solució està en formar autèntics mestres i pedagogs, en ser més exigents en les condicions d'accés a la carrera docent. Ah! I deixar la pedagogia en mans dels professionals, com deixem l'arquitectura en mans dels arquitectes, per exemple. 

dimecres, 2 de gener del 2013

INFÀNCIA I TDAH. ANÀLISI MULTIFACTORIAL

  


INFÀNCIA I TDAH. ANÀLISI MULTIFACTORIAL
Perspectiva neurobiològica, psicosociològica i educativopedagògica

DATES : 29, 30 i 31 de gener de 2013
HORA : de 18h a 21 h
LLOC: Institut d’Estudis Catalans . Carrer del Carme 47, Barcelona

Aquest seminari va adreçat a mestres, professors, pedagogs, psicopedagogs i professionals de l’ensenyament en general. Amb una sèrie de ponències encarregades a experts, amb l’intercanvi d’experiències i amb el debat entre participants, es pretén fer una reflexió crítica sobre el concepte de TDAH, a partir de la integració d’aquestes tres perspectives.

En primer lloc, es tracta de reflexionar sobre la naturalesa del trastorn, l’origen, les causes, la diagnosi i el tractament.

A continuació, s´analitzen els canvis socials de les darreres dècades, i es valora si aquests poden arribar a modificar l’estructura del cervell i provocar desatenció generalitzada i impulsivitat.
Per últim, s’ofereixen propostes educatives i línies d’intervenció pedagògiques per a estimular  l’atenció i la capacitat de concentració.



Activitat formativa inclosa dins del marc de Formació Permanent del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
S´oferirà la certificació d´assistència amb 10 hores acreditables per al professorat.

Amb el suport de :

Amb  la col.laboració de :
Associació Catalana de la Infància Maltractada

Consulteu i descarregueu el programa, aquí

Inscripció gratuïta . Cal fer la inscripció en el formulari del web de la SCP

divendres, 23 de setembre del 2011

Societat Catalana de Pedagogia: Inauguració del curs 2011-2012

Per la talla pedagògica de les personalitats que hi intervindran, serà -sens dubte- un acte per no perdre's. Als meus amables seguidors, us invito a participar-hi.

Aquest és l'enllaç de Acció ComunicActiva, en què s'hi anuncia.

Cartell de l'acte

     

dissabte, 17 de setembre del 2011

On són els educadors 2.0?

Feia dies que portava pel cap escriure sobre aquest tema.

Fa poc vaig adonar-me de les virtuts i de la utilitat del twitter com a mitjà de comunicació directa. Hi veig una eina interessant per a una comunicació ràpida (per bé que efímera) entre diverses persones. Al twitter, si segueixes les persones adequades, hi veig la possibilitat d'assabentar-te de novetats i de notícies de tot tipus gairebé al moment. Seguint-ne a d'altres descobreixo el fantàstic món del sentit de l'humor (ai, com ens en falta, de vegades!), dels comentaris amb enginy i, fins i tot, de la poca-soltada.

Ja fa una mica més temps, vaig veure en el facebook una manera d'estar en contacte, de compartir emocions, imatges o records, amb les persones conegudes. O sigui, una comunitat virtual viva i que es comunica, en la que esculls i decideixes lliurement qui és i qui no és amic/amiga. El twitter és com estar al balcó de casa i veure passar la gent que explica coses, però no s'aturen a fer la xerrada. El facebook, ets al cafè, al menjador de casa o al restaurant, fent-la petar, ensenyant fotos, o explicant l'últim acudit, o un article del diari.

Ara ja fa més de tres anys que vaig obrir el meu bloc (o blog). El bloc (o blog) et dóna l'oportunitat de fer un discurs sobre el que saps, donar opinió sobre un tema o, simplement, relatar allò veus, ordenant les idees. No cal dir que entre els que gosen obrir un bloc hi ha els que tenen més desenvolupada una certa habilitat per escriure (o un sentit del ridícul menys desenvolupat). És un recurs que pot arribar a donar molt de si, quan tens temps per dedicar-hi, o és el teu modus vivendi (que no és el meu cas).

Entremig, he obert i desenvolupat diverses pàgines web, per motius professionals, i és un món que, per donar pautes de com aplicar-ho a l'educació, hi ha magnífics experts que, a bastament, ens n'han cantat les excel·lències (i les quals jo m'hi sumo amb molt de gust).

No caldria ni esmentar el correu electrònic (ja el 1997 un bon amic, professor d'EADA, en aquella època em va dir: "aquí, si no llegeixes el correu cada dia, ets home mort"): avui dia, sí que en aquest recurs, hem hagut de endinsar-nos-hi, si no molts estaríem "morts". I, encara, comento de passada la constant consulta, recerca o estudi que he fet a milers de pàgines, web amb informació de tot tipus.

Ara bé, al llarg de la meva carrera professional de molts anys (el mèrit no és meu, és del temps que passa de forma inexorable) he tingut oportunitat de conèixer molts, però que molts, professionals de l'educació: mestres, professorat de tots els nivells, titulars de centres, directius de centres educatius i d'institucions pedagògiques. Tanmateix, en una època que es parla de pissarres digitals, d'ordinadors a les escoles, de les TIC, etc. cerco, a totes aquestes persones que he conegut, al twitter, al facebook, o miro si tenen un bloc (o blog), o bé si administresn alguna web... i no puc deixar de sorpendre'm: pràcticament ningú! Encara avui, em consta que algunes d'aquestes persones no utilitzen el correu (he constatat que n'hi ha que no saben ni com s'obre), i ben just entenen el concepte de "navegar per internet" a la recerca de recursos didàctics aplicables a l'aula.


És aleshores que em sorgeix una pregunta fatídica: no serà que volem fer educació 2.0 (perquè estem convençuts que és el futur) sense tenir professorat 2.0? Si, d'entre els meus coneguts, hi trobés un 20 o un 25% que fossin habituals d'aquests recursos, ja em plauria (no vull pensar que m'he anat a topar amb els professionals més obsolets i carques de tota Catalunya!).

Penso que falta cultura digital entre el professorat. No n'hi ha prou amb fer cursets. Aquesta cultura, la digital, la que anomenem Educació 2.0, és una manera diferent de viure l'educació. Per això, cal una formació diferent, que té més a veure amb l'engrescament, amb la il·lusió i les ganes de fer front a nous reptes, que al fet d'aprendre "mecanismes nous" o "tècniques noves", com aquell qui llegeix el prospecte abans de fer anar un electrodomèstic nou. Així és com ho viu la majoria i em remeto a les evidències.

Vull, modestament, fer una crida a tots aquells que treballeu (jo mateix, també) per a la difusió d'aquests recursos: penseu si no heu (hem) de canviar alguna cosa del vostre (nostre) discurs. Feu-lo (fem-lo) més amable i menys tècnic. Més pedagògic, en definitiva.