(foto extreta de http://www.sentirelmon.blogspot.com.es/)
Faig un alto en la tasca que em té ocupat últimament.
Deia Dilthey que la melodia del passat condiciona les veus del present. Això fa pensar que la del present condicionarà la del futur.
Se'm plantegen dues qüestions.
La primera, ¿quina mena d'educació van rebre tot aquest reguitzell de personatges corruptes que condicionen la convivència i la vida de tantes persones? Si, com sembla, van rebre una formació "exquisida", potser valdria la pena revisar-la, perquè potser d'exquisida no en té res.
La segona, ¿algú s'ha parat a pensar quina mena de ciutadans de futur estem formant? Una greu responsabilitat, sens dubte.
Això no s'aconsegueix canviant lleis cada dos per tres; la solució està en formar autèntics mestres i pedagogs, en ser més exigents en les condicions d'accés a la carrera docent. Ah! I deixar la pedagogia en mans dels professionals, com deixem l'arquitectura en mans dels arquitectes, per exemple.
Fa dubtar que els governants hagin tingut el que es podria considerar "una bona educació", bona per a quí? Si els nostres fills i filles han de rebre l'educació igual que els nostres polítics, cal que revisem pedagògicament quin objectiu educatiu volem per a la societat del futur. Rosa Rodríguez Gascons, pedagoga
ResponEliminaAixò és el que ens hem de proposar, i en aquesta línia hem de treballar. Cal un canvi radical! I aquest ha de passar d'una vegada per les nostres mans, les dels professionals de l'educació. Gràcies pel teu comentari, Rosa.
Elimina