Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris català. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris català. Mostrar tots els missatges

diumenge, 9 d’octubre del 2011

«Aprendre en català, un objectiu educatiu i social irrenunciable. Fonamentació pedagògica»

Al web de l'Institut d'Estudis Catalans, ja hi ha penjat el vídeo sencer de l'acte d'inauguració de curs de la Societat Catalana de Pedagogia, que va tenir lloc el passat dimecres, dia 5 d'octubre, coincidint amb el Dia Mundial dels Docents. Com era previsible, pel nivell i prestigi dels ponents, hi va haver intervencions molt destacades parlant de la nostra llengua, que recomano escoltar.

L'acte va ser presidit per Salvador Giner (Predident de l'IEC), i van intervenir Martí Teixidó (President de la SCP), Joaquim Arenas, Diego Gómez, Ramon Bassa, Isidor Marí i Joan Mallart. Va cloure l'acte el Sr. Emili Pons, en representació de la Honorable Consellera d'Ensenyament.

En acabar, Martí Teixidó i Carme Rider, membres de la Junta de la SCP, van llegir una proposta de Declaració de la Societat Catalana de Pedagogia amb relació a les bases científiques, pedagògiques i socials de l'escola catalana i la immersió lingüística, que ha de ser aprovada pel plenari de la Societat.

També es va lliurar als assistents un exemplar del nou Diccionari de Pedagogia, editat per Termcat i el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de l'IEC i, molt especialment, de la SCP. Aquest diccionari serà presentat oficialment el proper 18 d'octubre, a les 18.00h., a la sala Prat de la Riba de l'Institut d'estudis catalans. (Vegeu l'enllaç al Termcat)

             

dijous, 30 de desembre del 2010

A Catalunya, l'escola en català: n'és l'element de cohesió!

Per que ens volen imposar un conflicte allà on no existeix?
Quin mal han fet els nens i nenes d'aquest país perquè ara ens els emboliquin en un problema que per a ells no ho és?
Que ens deixin treballar en pau, si us plau!!!

dilluns, 13 de juliol del 2009

Deu ser una broma, no?

"La comunitat de Madrid demana una aportació extra de finançament per motius lingüístics, segons ha dit la presidenta Esperanza Aguirre. La comunitat de Madrid, ha dit, "també és bilingüe": Espanyol-Anglès i ens costa molts diners enviar als professors dels 246 col·legis públics a Irlanda, Canadà, els Estats Units i el Regne Unit".

Aguirre ha denunciat que l'acord es basa en la població del 2007 i, per tant, deixa fora el sistema 300.000 ciutadans de Madrid, i ha rebutjat també que es creï el fons del bilingüisme" (sic).

(Notícia publicada a les notícies "on-line" del 3cat24.cat)

(N'hi d'altres, de declaracions, també com per sucar-hi pa...)

Em nego a fer cap comentari...

(Ja veieu que fa dies que seguiexo aquesta política. No sé vosaltres, però veig moltes coses que no m'encaixen. Un cop més, reitero que em preocupa el món que estem deixant als nostres infants: estem fent categoria de la falsedat, de la mentida, de la demagògia, d'"el poder pel poder", del malbaratament de recursos, de la desqualificació gratuïta, del "tot s'hi val", etc.)

dimecres, 22 d’abril del 2009

El català als patis

Ahir “el blog del pedagog” va publicar un escrit titulat El catalán en los patios en què, una vegada més, es denuncia la demagògia perversa i generadora d’odi, que es desencadena quan, en segons quins sectors, es parla de la imposició del català a les escoles de Catalunya. No me'n vaig poder estar de fer-hi un comentari, que transcric literalment:

«Entenc el to molest i fins i tot malhumorat de l'article. Ja ens hi tenen acostumats! Això no vol dir que no ho hàgim de denunciar tantes vegades com convingui, però ja sabem quin és el discurs. És el que han generat molts polítics que han fet de la política una arma de desqualificació i de confrontació per guanyar vots.

Aquestes opinions no fan més que atiar més el foc de la desconfiança que s'ha generat envers una institució, l'escolar, que mai s'havia d'haver fet servir com a arma política. Penso que hem de ser positius i palesar que en la majoria de les nostres escoles les coses es fan bé, amb seny pedagògic. El que ens ha de preocupar són els alumnes i el dotar-los d'unes habilitats comunicatives sòlides.I a aquests mitjans... aplicar-los allò de “ladran, luego cabalgamos” (això, ho entendran?).

Ànims! A seguir treballant amb optimisme, sense defallir. Els nostres alumnes i els nostres mestres no se la mereixen, tanta porqueria»

No vull fer més comentaris. De moment.