Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tradicions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tradicions. Mostrar tots els missatges

dimecres, 4 de gener del 2012

Noé, l'arca i el desodorant...


[Ja sé que són dues entrades en un dia: trenco tots rècords personals. Però per això són els rècords: per trencar-los quan pots o tens el dia].

Aquest migdia, mirant les notícies, en l’apartat “anuncis” n’hi ha hagut un que m’ha cridat l’atenció. Miraré de resumir-lo tant com pugui perquè, a banda de la nefasta posada en escena formal, m’ha sobtat el fons: es tracta d’un xicot que construeix un vaixell de fusta, emulant l’arca de Noé... es posa un desodorant i ‒mentre una veu en off diu, més o menys, “prepara’t per a la fi del món” (o semblant, perquè no hi he parat més atenció)‒ s’hi van aplegant parelles de xicotes ben maques... Després, llamps, trons, pluja... i l'arca al fons.

He recordat una entrada que sobre el Nadal ja vaig fer fa un parell d’anys. He tornat a posar-me en la pell de tots els nens (i no tan nens) que, de ben segur, no saben quin és l’origen de l’anunci: la narració bíblica sobre Noé i el diluvi universal.

No ho diré amb les meves paraules de cristià; utilitzaré les paraules d’un il·lustre filòsof i pedagog no massa sospitós de ser-ho, al menys de forma ortodoxa: em refereixo a Lev Tolstoi. En l’Estudi Segon de la seva obra L’escola Iàsnaia Poliana, entre moltes d’altres coses ‒sempre interessants‒ diu:

“Per obrir un univers nou al deixeble, i sense ciència arribar a estimar la ciència, no hi ha res més que un sol llibre: la Bíblia. Parlo tanmateix per a aquells que no consideren la Bíblia com una revelació”.

I fa moltes altres afirmacions que, en boca d’un llibertari (inspirador de Ferrer i Guàrdia), aconsello vivament que les llegeixin amb cura els pedagogs del segle XXI, necessitats de donar referents culturals i antropològics al seu alumnat.

Sense això, fins i tot un anunci banal d’un desodorant perd la seva “eficàcia”.
     
     
    

dimarts, 25 d’agost del 2009

Un desig: cultura "Cola-Cao"

M'agradaria que el nostre jovent digués allò de l'anunci "Cola-Cao", però referit a la nostra cultura occidental:
"--A mi, que no me la canviïn!"

dimarts, 23 de desembre del 2008

La tradició del Nadal i els nostres infants

En aquestes festes, el debat de fa uns anys era si Pare Noel o Reis, si pessebre o arbre de Nadal, si nit de Nadal o dia de Nadal, si festa cristiana o festa del comerç, etc. Per mi que el debat ha quedat obsolet perquè, últimament, observo una cosa potser més alarmant: la desaparició del sentit de la pròpia festa. Així, se’ns col·loquen arbres de ferro, de plàstic o de paper, es fan versions dels pastorets que ja no van a adorar ningú, i les nostres cançons de Nadal són substituïdes (sense desmerèixer-ne la qualitat artística) sistemàticament per les dels grups més de moda que parlen de sentiments, contra la fam i a favor de la pau i la solidaritat... (I molts d'altres canvis que deixo perquè la descobreixi a la sensibilitat i l’observació de qui ho llegeixi...).

En aquest entorn, quins models estem donant als nostres infants? Per a ells és un autèntic aiguabarreig d’informacions –cada cop més accentuades per la globalització–: pessebres (vivents i inanimats), pares Noel, tions, felicitacions i arbres de Nadal; regals la nit de Nadal i la de Reis; cançons del nord, de l’est, de l’oest i del sud, versionades en tots els estils i mestissatges; campanyes solidàries i no tan solidàries (les dels comerciants); amor, pau i alegria perquè sí –perquè toca–; menjars més sofisticats, més cars (i no tan bons com un bon plat de macarrons).

(–I, què celebrem per Nadal?
–No ho sé, senyora...)

Com en tot, reivindico un missatge clar, per als nostres infants. Un missatge sense el tamís d’allò que hom considera políticament correcte. En la nostra cultura, per Nadal s'ha celebrat i se celebra el naixement de Jesús. Segons un llibre, que en la nostra cultura sempre n’hem dit Bíblia, va néixer, d'una noia que es deia Maria, a Betlem, molt pobre i, tot i amb això, era Fill de Déu. Que la mateixa paraula Nadal vol dir naixement. Per això, a casa nostra, de sempre, s’ha fet el pessebre, s’han cantat nadales i, també, en un pla més festiu, hem fet cagar el tió. En el mateix llibre es narra que tres mags d’orient li van portar regals. Són aquests mateixos mags els que vénen també cada any a portar regals als nens i nenes que es porten bé.

L’ateu o el no creient no té perquè renunciar als seus principis per explicar els seus fills o als seus alumnes una història, que es conté en un llibre que, malgrat tot, pot inspirar –com els ha passat a molts poetes– tendresa, pau, humilitat, alegria i amor. I d'aquesta història se’n deriva tota una tradició cultural mil·lenària, basada o no en conveniències o errors històrics. Les impressionants obres d'art religiós de tots els temps en són testimoni exemplar –oi que no els ho obviarem, quan les estudiïn més a fons?–. Només d’aquesta manera, les nenes i els nens poden arribar a entendre que, en d’altres països, la mateixa tradició se celebra de diferent manera: bé sigui amb un arbre –regals i mitjons inclosos–; o amb un grosset i bondadós pare Noel (santa Klaus, o sant Nicolau), conduint els seus rens i ajudat pels seus follets; o amb d’altres cançons, amb matisos més anglosaxons i comercials.

Si el nostre missatge és clar i diàfan, a partir del coneixement senzill –i profund, alhora– de la seva pròpia tradició, els nostres fills i alumnes sabran posar cada cosa al seu lloc.

I no només ho entendran, sinó que culturalment ho reproduiran amb sà orgull i necessària seguretat. Un país que va renunciant a la seva pròpia cultura, i que en va bastint una altra d'artificial, construïda a base de "una mica d’aquí i una mica d’allà" indiscriminadament, és un país que es despersonalitza i que es dilueix. Un nen, una nena, en un país despersonalitzat i diluït culturalment, són carn de canó.

Jo ja he fet el pessebre, cantaré nadales i faré cagar al tió amb als menuts de la família que, per cert, els distraiem cantant-li cançons de Nadal al nen Jesús del pessebre. I potser aniré a Missa del Gall i tot, aquest any! (Per què no?).

Bon Nadal a tothom!

Feliç entrada d’any 2009!

Que els reis Mags us portin força coses, si us heu portat bé!

dimecres, 27 de juny del 2007

Educadors?

Tots n'hem de ser, d'educadors.

Quins són els paràmetres de què partim per educar? Primerament, la llei natural, després l'entorn cultural (en el nostre cas, ens agradi o no, la cultura judeo-cristiana) i, per acabar, les lleis.

Quan no es respecten les lleis, es perden els referents culturals, i ens passem la llei natural pel folre, s'ha perdut allò que entenem per educació.