Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris coneixement. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris coneixement. Mostrar tots els missatges

dimecres, 16 de novembre del 2016

Escolars estressats? (A propòsit dels deures)

© Quino (1984)

No calia que l’OCDE o l’OMS vinguessin a donar-nos un toc d’atenció sobre la pertorbació que suposen en l’educació dels nostres infants els clàssics deures escolars. N’hi havia prou amb mirar-los als ulls cada vegada que algú els recordava l’obligació d’aquells deures repetitius i descontextualitzats ─i que sovint han de fer al final d’una jornada que probablement acaba després d’unes extraescolars─. No entenc com en un entorn pretesament sa, en què tant cuidem els bons hàbits, encara hi hagi qui defensi aquesta pràctica que s’ha evidenciat com a estressant, potser amb l’excusa de que no hi ha aprenentatge sense esforç. En això hi estaria d’acord si no fos perquè els clàssics deures també comporten angoixa i dolor al nostre alumnat, com s’ha evidenciat amb estudis rigorosos. Qualsevol altra activitat que tingués aquests efectes la denunciaríem i l’abandonaríem, com va passar en el seu moment amb el càstig físic.

No em dedicaré a analitzar què és el que porta encara, a moltes escoles i a molts mestres, a seguir amb aquesta pràctica en ple segle XXI, però sí que proposo unes breus reflexions sobre altres alternatives pedagògicament més vàlides posades en pràctica per escoles amb un sentit de l’educació més avançat.

BUSCAR LA MOTIVACIÓ

Qualsevol tasca d’aprenentatge ha de ser, per principi, motivant. Qualsevol aprenentatge suposa, també, la interiorització d’una informació ben processada, que és la que porta al coneixement. Queda clar que els clàssics deures no compleixen cap de les dues condicions. Cal substituir-los pel plaer d’investigar a la llar o a les biblioteques. El paper del mestre ha de ser el d’incentivar aquest esperit de recerca. I després, a l’escola, a compartir experiències i informació per construir coneixement.

La tasca escolar, en definitiva, s’ha de fer a l’escola, amb els educadors i els companys. Dewey, que just ara fa cent anys que va escriure el seu famós document Democràcia i Escola, afirmava que l’escola ha de ser un taller; més concretament taller de democràcia. Per a ell, la democràcia ja és un sistema educatiu en ella mateixa. Els deures que ens posa la democràcia són ben diferents dels que estressen els nostres infants.

(Article publicat al suplement Criatures del diari ARA, el 9 de juliol de 2016 - pàg. 10)




dimecres, 14 de desembre del 2011

Informació, coneixement i saviesa

Ahir, en el marc de la XVIII Tribuna de l'Edu21, que tenia com a lema un suggerent L'educació en temps de crisi, vam tenir el plaer d'escoltar al Dr. Mariano Fernández Enguita (Universitat de Salamanca). No vull estendre'm sobre el contingut de la seva conferència perquè, ben aviat, estarà penjada en vídeo al web de l'Edu21.

Voldria però ressaltar una idea que va plantejar-hi que em va fer reflexionar. L'exposo perquè em sembla fonamental pensar-hi des de la pedagogia, en un moment en què es comença a parlar de la liquidesa de tot plegat, a partir de l'expansió de les noves tecnologies, i de la seva aplicació a l'educació, en general (aules, família, etc.). La idea és que més que mai, en la història de la humanitat, hem tingut tant a l'abast tanta informació, però aquesta s'ha menjat -deia ell- bona part de l'espai que pertocaria al coneixement; però, el que és pitjor, el coneixement ha acabat per aparcar la saviesa, que és la finalitat de l'educació.
Deixo l'enllaç al bloc del Dr. Fernández Enguita