...i la feina de tot mestre és descobrir-lo.
No hi ha judici més injust que el que es fa a partir de les aparences. I a les escoles, es fa massa sovint.
Últimament, en l'entorn dels professionals de l'educació ja es comencen a alçar veus autoritzades en favor de descobrir i potenciar el talent dels alumnes. Diuen més (per això són experts de renom): tots els alumnes tenen un talent que cal descobrir i potenciar. Sense exclusions.
Massa sovint, deia en començar, oblidem que cal trobar el just (de justícia) equilibri en l'atenció de tots els alumnes: a cadascú se l'ha d'atendre i donar-li allò que necessita. La justícia no és només commutativa (donar a tots per igual) sinó que és també distributiva (donar a cadascú el que mereix). No és gens bo que, en nom d'una falsa igualtat d'oportunitats, anivellem tothom amb el mateix arrasador. No és just. Les oportunitats han de ser les mateixes, sí, però la manera d'aprofitar-les serà (ha de ser!) diversa, perquè diversos són els talents.
El que és democràtic és ensenyar als alumnes a apreciar i estimar aquesta diversitat de talents, que és la que enriqueix els grups humans. Hem d'encoratjar-los a que aprenguin a sentir-se bé amb l'aprofitament al màxim del propi talent, per a posar-lo després al servei dels altres: aquesta és la seva riquesa, la que els ha de conduir a tenir alta l'autoestima, ser justos en el respecte als altres, i sentir-se realitzats, transcendents.
En fi, per allò de la imatge i les mil paraules, us deixo un enllaç d'un vídeo del YouTube (que em va passar una bona amiga, i millor mestra) que pot il·lustrar això del talent i les aparences. Com a mestres farem bé d'aplicar-nos-ho i extreure'n conseqüències. De ben segur que els nostres alumnes ens ho agrairan.
Punxeu aquí per veure el vídeo (dura uns 8 minuts, però val molt la pena analitzar la reacció de tothom)
Pàgines
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris talent. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris talent. Mostrar tots els missatges
dissabte, 25 d’abril del 2009
El talent és ocult...
Etiquetes de comentaris:
diversitat,
educació,
igualtat d'oportunitats,
justícia,
pedagogia,
talent
dimarts, 16 de desembre del 2008
VII tribuna Edu21
Ahir, 15 de desembre, vaig tenir l’ocasió d’anar a un acte organitzat per Edu21, que depèn del Centre d’Estudis Jordi Pujol, i que organitza unes taules rodones sobre diversos aspectes de l’educació. La d’ahir tenia un títol suggerent: Com conèixer i potenciar el talent en educació?Aprofitem el talent; millorem en excel·lència. Va ser interessant: tant per la solvència professional dels ponents (podeu trobar la referència a http://www.edu21.cat/ca/activitats/tribunes/32), com per la manera en què es va tractar el tema.
En general, es va estar d’acord en que la LOGSE va propiciar la cultura del poc esforç: el fet de destacar, o la competitivitat, van esdevenir valors políticament incorrectes. Ja el disseny del propi sistema, que pren com a criteri d’agrupament de l alumnat l’any de naixement, per exemple, no ajuda al educadors en la tasca d’identificar-lo, el talent.
Que es va proposar? Una reflexió per animar als educadors a redissenyar els temps d’atenció a l’alumnat per dedicar-ne més als que “van bé”. També es va posar de manifest que no hi ha un únic talent, sinó que es pot manifestar en cada alumne d’una manera diferent i es tracta d’identificar-lo. D’alguna manera seria fer bo aquell postulat de “potenciar al màxim les capacitats de tots i cadascun dels alumnes”. També s’anima als docents a cercar activitats com “de regal”, voluntàries, adreçades a despertar la motivació i l’interès de l’alumnat.
En una de les intervencions es va posar de manifest que es troben a faltar estratègies de treball en grup, encaminades a potenciar les aportacions individuals amb diferents punts de vista sobre el tema.
Segur que en la nostra pràctica docent, els que ens hi em dedicat, hem observat alumnes que, tot i anar malament en resultats acadèmics, hi hem reconegut talent. Són els alumnes que fan patir. Doncs bé, es tractava d’això, d’aquest alumnat. Els ponents ens van animar a dedicar-hi més esforços sense complexos, perquè al final la recompensa és molt gratificant.
Ja és a http://www.edu21.cat/ca/continguts/272 el resum més extens de l'activitat
En general, es va estar d’acord en que la LOGSE va propiciar la cultura del poc esforç: el fet de destacar, o la competitivitat, van esdevenir valors políticament incorrectes. Ja el disseny del propi sistema, que pren com a criteri d’agrupament de l alumnat l’any de naixement, per exemple, no ajuda al educadors en la tasca d’identificar-lo, el talent.
Que es va proposar? Una reflexió per animar als educadors a redissenyar els temps d’atenció a l’alumnat per dedicar-ne més als que “van bé”. També es va posar de manifest que no hi ha un únic talent, sinó que es pot manifestar en cada alumne d’una manera diferent i es tracta d’identificar-lo. D’alguna manera seria fer bo aquell postulat de “potenciar al màxim les capacitats de tots i cadascun dels alumnes”. També s’anima als docents a cercar activitats com “de regal”, voluntàries, adreçades a despertar la motivació i l’interès de l’alumnat.
En una de les intervencions es va posar de manifest que es troben a faltar estratègies de treball en grup, encaminades a potenciar les aportacions individuals amb diferents punts de vista sobre el tema.
Segur que en la nostra pràctica docent, els que ens hi em dedicat, hem observat alumnes que, tot i anar malament en resultats acadèmics, hi hem reconegut talent. Són els alumnes que fan patir. Doncs bé, es tractava d’això, d’aquest alumnat. Els ponents ens van animar a dedicar-hi més esforços sense complexos, perquè al final la recompensa és molt gratificant.
Ja és a http://www.edu21.cat/ca/continguts/272 el resum més extens de l'activitat
Etiquetes de comentaris:
capacitats,
ensenyament,
esforç,
sistema educatiu,
talent,
treball
Subscriure's a:
Missatges (Atom)