Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris justícia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris justícia. Mostrar tots els missatges

dilluns, 23 de juliol del 2012

Una petició que fa justícia

El 15 de juny vaig publicar un post en memòria de la Judit, que va ser mestra i companya de feina.

Una col·laboradora de l'ARA Criatures, Trinitat Gilbert, que la va conèixer bé, li va dedicar un article en l'esmentada publicació amb el títol Judit Sendra, mestra, filla, esposa, germana i gran amiga, que recomano la seva lectura si voleu conèixer millor la Judit i, pel jove que era, la gran empremta que va deixar.

Ara, les seves amistats estan impulsant que la sala de lectura infantil de biblioteca "Joan Oliva", de Vilanova i la Geltrú porti el nom de la Judit. Estan recollint signatures per tal d'aconseguir les 3.000 necessàries per demanar-ho formalment a l'ajuntament de la ciutat. També es pot fer on line. Des d'aquestes línies convido, a qui s'hi vulgui sumar, a emplenar el breu formulari clicant AQUÍ.


                

dimecres, 10 de març del 2010

Immigració Irresponsable


Avui, el diari Avui (valgui la redundància) publica un sucós article de l'enginyer i escriptor Xavier Roig, que duu per títol Immigració Irresponsable (que és com també he volgut titular aquesta entrada). Posa paraules encertades a allò que molts pensem i que alguns –per allò de la beateria política– només reconeixen de forma vergonyant en la intimitat. Ve a dir que hi ha hagut una política irresponsable (no ara: de fa anys) per part de la nostra “estimada” classe política.

L'entrada descontrolada d'immigrants –i no es refereix als que van venir amb pastera–, justificada en el passat amb tot tipus d'enganys (que van dels ètics i solidaris, fins als gasius i interessats), ja va ser criticada per les institucions internacionals. Però no, aquí no ens en podem estar: en sabem més que ningú, de fer les coses. I ara en paguem les conseqüències tots: els que ja hi érem i els que han vingut. Tots! Recomano vivament la lectura d'aquest article (cliqueu aquí).

Voldria, però, fer una reflexió. Aquests immigrants majoritàriament no han vingut sols. Han portat tota la família i, a més, les estadístiques indiquen que són els més prolífics. Hi ha molts nens i nenes que ara ho estan passant malament. Les seves famílies van venir per quedar-se. Aquesta era l'expectativa. Ara, aquestes famílies, es troben en el llindar de la pobresa més absoluta. Aquests infants pateixen en un món que ja no els necessita. Un món al qual, molt probablement, no havien d'haver vingut mai. Algú els va enganyar, ens va enganyar... a tots!

La sortida no és fàcil. En una societat cada cop més allunyada dels valors (a la boca hi són, els valors; al cor ja fa anys que no) es fa difícil pensar que sabrem compartir el que tenim, per justícia, per pal·liar els defectes dels nostres polítics... encara que no s'ho mereixin.

 

dissabte, 25 d’abril del 2009

El talent és ocult...

...i la feina de tot mestre és descobrir-lo.

No hi ha judici més injust que el que es fa a partir de les aparences. I a les escoles, es fa massa sovint.

Últimament, en l'entorn dels professionals de l'educació ja es comencen a alçar veus autoritzades en favor de descobrir i potenciar el talent dels alumnes. Diuen més (per això són experts de renom): tots els alumnes tenen un talent que cal descobrir i potenciar. Sense exclusions.

Massa sovint, deia en començar, oblidem que cal trobar el just (de justícia) equilibri en l'atenció de tots els alumnes: a cadascú se l'ha d'atendre i donar-li allò que necessita. La justícia no és només commutativa (donar a tots per igual) sinó que és també distributiva (donar a cadascú el que mereix). No és gens bo que, en nom d'una falsa igualtat d'oportunitats, anivellem tothom amb el mateix arrasador. No és just. Les oportunitats han de ser les mateixes, sí, però la manera d'aprofitar-les serà (ha de ser!) diversa, perquè diversos són els talents.

El que és democràtic és ensenyar als alumnes a apreciar i estimar aquesta diversitat de talents, que és la que enriqueix els grups humans. Hem d'encoratjar-los a que aprenguin a sentir-se bé amb l'aprofitament al màxim del propi talent, per a posar-lo després al servei dels altres: aquesta és la seva riquesa, la que els ha de conduir a tenir alta l'autoestima, ser justos en el respecte als altres, i sentir-se realitzats, transcendents.

En fi, per allò de la imatge i les mil paraules, us deixo un enllaç d'un vídeo del YouTube (que em va passar una bona amiga, i millor mestra) que pot il·lustrar això del talent i les aparences. Com a mestres farem bé d'aplicar-nos-ho i extreure'n conseqüències. De ben segur que els nostres alumnes ens ho agrairan.

Punxeu aquí per veure el vídeo (dura uns 8 minuts, però val molt la pena analitzar la reacció de tothom)