A propòsit de la independència... és dins nostre!

D'independent i de lliure no se n'és, se'n sent.

Des que tinc ús de raó sempre me n'he sentit, d'una cosa i de l'altra...

Hom pot estar carregat de cadenes i lligat per força (o enganyat) a un sistema, però el sentiment d'independència i de llibertat és interior i intangible pels de fora: mai no ens el poden arrabassar...

És quan et sens lliure que realment n'ets!

Som l'educació que rebem?

(foto extreta de http://www.sentirelmon.blogspot.com.es/)

Faig un alto en la tasca que em té ocupat últimament.

Deia Dilthey que la melodia del passat condiciona les veus del present. Això fa pensar que la del present condicionarà la del futur.

Se'm plantegen dues qüestions.

La primera, ¿quina mena d'educació van rebre tot aquest reguitzell de personatges corruptes que condicionen la convivència i la vida de tantes persones? Si, com sembla, van rebre una formació "exquisida", potser valdria la pena revisar-la, perquè potser d'exquisida no en té res.

La segona, ¿algú s'ha parat a pensar quina mena de ciutadans de futur estem formant? Una greu responsabilitat, sens dubte.

Això no s'aconsegueix canviant lleis cada dos per tres; la solució està en formar autèntics mestres i pedagogs, en ser més exigents en les condicions d'accés a la carrera docent. Ah! I deixar la pedagogia en mans dels professionals, com deixem l'arquitectura en mans dels arquitectes, per exemple.