Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris exemple. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris exemple. Mostrar tots els missatges

dimecres, 12 de novembre del 2014

Models, exemple i civisme

Cada cop em posa més nerviós la manca de civisme. Ho deu fer l'edat perquè cada cop en veig més, d'actes incívics. Ara no sé sí és perquè objectivament cada cop n'hi ha més, o és perquè potser abans no m'hi fixava tant. No ho sé.

Avui em ve de gust recordar que una molt bona mestra, ja retirada ─llàstima!─, l'Amèlia, una vegada em va fer donar tota la volta a una illa de cases de Barcelona per anar a fer un cafè al bar que estava ─just davant per davant─ a la l'altra banda de carrer de la seva escola. Una mica perplex, em vaig interessar pel motiu de tanta volta. Va mirar les finestres de l'escola i em va dir "─És que ens poden veure". En vaig tenir prou; vaig aprendre de seguida la lliçó que m'acabava de donar: els bons models i els bons hàbits s'han de practicar sempre, perquè no saps mai a qui pots estar donant un mal exemple.

Des d'aquell fet, si hi ha nens davant, mai més he passat un semàfor de vianants en vermell. Si no hi ha nens i ho faig, em sento una mica culpable. I des d'aquell dia, cada vegada que veig un pare o una mare que travessa el pas de vianants en vermell amb els seus fills petits, em vénen ganes de cridar "─Quin exemple els estàs donant!".

La prova de que s'hi fixen me la va donar dijous passat una criatura, que no crec que tingués més de tres anys, i que estava aturat en un semàfor en vermell amb la seva mare. No venia cap vehicle, però una noia va travessar el carrer. Ràpidament, la criatura, escandalitzada, va mirar la seva mare, posant-se la seva petita mà a una boca que havia obert de bat a bat, exclamà "─Uaaaala!!!".
(foto de Jordi Colom, extreta de http://www.sentirelmon.blogspot.com.es/)

Res, que els nens ens observen! (N'he pres nota)




dilluns, 19 de novembre del 2012

Ningú sense la seva oportunitat

Mireu aquest vídeo que m'ha passat un bon amic.



És un noi que s'ha fet a ell mateix venint d'un orfenat, i malvivint al carrer des dels 12 anys. No ho té fàcil, però m'atreveixo a formular que ell mateix serà qui s'haurà de bastir la seva pròpia família en l'entorn de la música, que és quan -diu- que se sent que és una altra persona. No sé si hi ha un bon final i guanya el concurs, però de ben segur que marca un abans i un després a la seva vida...

Això perquè ho vegin aquelles persones que, tenint responsabilitats o essent professionals de l'educació, s'atreveixen a etiquetar les persones per les aparences. Tothom ha de tenir la seva oportunitat i l'obligació de la resta (en especial els educadors) és la de donar-l'hi.

                     

diumenge, 14 d’agost del 2011

Nyam!


(Imatge obtinguda d'un roure al Pallars Jussà.
És habitual que els roures engoleixin, literalment, els senyals de caça que hom hi clava)

Reflexió:

Una dita popular resa que els nens, com els arbres, si no els adreces de petits, creixen torts. La visió d'aquesta imatge em suggereix que potser també els nens, com els arbres, acaben engolint tot allò que els pot fer mal! L'educació, l'exemple, no és una cosa banal.

                     

dilluns, 8 d’agost del 2011

L'exemple dels adults, la millor educació

Estic de vacances en un poblet del Pallars Jussà. Per la festa major, una de les activitats és un concurs del joc de cartes de la "botifarra", molt popular a Catalunya. És un joc que es juga amb parella, dos contra dos. (Aquest any hi ha hagut fins a divuit parelles inscrites, tots veïns del poble).

En una de les rondes, a dos nens els va tocar jugar contra dos adults. Els dos adults van fer una trampa, davant la qual els nens no van saber com reaccionar, van perdre i van quedar eliminats.

Quan m'ho van explicar em vaig emprenyar molt. El títol d'aquesta entrada no l'he volgut posar en negatiu, però bé podria haver posat "el mal exemple dels adults, la pitjor deseducació". Aquests dos nens poden pensar que en la vida tot s'hi val. Si uns veïns del poble adults recorren a la trampa per guanyar, la idea que els pot quedar és que això és el que cal fer, sense mirar prim.

Aquests detalls són els que hem de cuidar, fins i tot en coses que poden semblar banals, com un joc de cartes entre veïns. La millor prèdica educativa està en l'exemple.

Bon estiu!




diumenge, 1 de maig del 2011

Una més de valors

Pateixo. Pateixo molt quan sé que molts infants "viuen" amb molta intensitat les circumstàncies dels esports dits de "massa". I pateixo perquè els models dels qui haurien de ser exemple d'honestedat, esportivitat, fair play, són models de tot el contrari: mentida, crispació, manipulació i, el que és pijtor: confrontació, rancúnia, odi... I, a sobre, ja s'hi barregen, amb tota impunitat, cultura, país, signes d'identitat, llengua...

Fins ara, m'havia fet el propòsit de distanciar-me una mica de la política... ara també ho hauré de fer del món de l'esport de masses. Més m'estimo una bona partida de botifarra amb els meus amics de Sant Salvador de Toló, a fe de Déu!