Mireu aquest vídeo que m'ha passat un bon amic.
És un noi que s'ha fet a ell mateix venint d'un orfenat, i malvivint al carrer des dels 12 anys. No ho té fàcil, però m'atreveixo a formular que ell mateix serà qui s'haurà de bastir la seva pròpia família en l'entorn de la música, que és quan -diu- que se sent que és una altra persona. No sé si hi ha un bon final i guanya el concurs, però de ben segur que marca un abans i un després a la seva vida...
Això perquè ho vegin aquelles persones que, tenint responsabilitats o essent professionals de l'educació, s'atreveixen a etiquetar les persones per les aparences. Tothom ha de tenir la seva oportunitat i l'obligació de la resta (en especial els educadors) és la de donar-l'hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu el vostre comentari aquí