Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escriptura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escriptura. Mostrar tots els missatges

diumenge, 16 de novembre del 2014

Llengua, correctors ortogràfics i traductors automàtics

Els processadors de text i els navegadors d'internet actuals t'ofereixen la possibilitat del corrector ortogràfic. No penso que això signifiqui un retrocés en la millora de l'ortografia del nostre alumnat. Si a l'escola els acostumem a cercar al diccionari (ara ja, sovint, en línia), el corrector ortogràfic també pot ser una eina eficaç perquè aprenguin dels seus propis errors i ajudin a conservar la nostra ja força malmesa ─i menystinguda─ llengua. Qualsevol llengua és un patrimoni cultural i, com a tal, s'ha de conservar. Sobretot mentre hi hagi persones que la parlen i mentre sigui llengua de referència, com ho és el català a casa nostra. Si en aquesta conservació hi ajuden les noves tecnologies, doncs benvingudes siguin!

Ara bé, compte amb l'excés de confiança en els correctors! Els accents diacrítics no els pot posar i, sovint, paraules correctes les considera incorrectes, en especial els apòstrofs. Però encara més precaució mereix aquesta altra eina com ara són els traductors automàtics: ens poden jugar males passades.

Recordo que fa pocs anys, un company de treball a la universitat em va preguntar si s'havia creat algun òrgan de govern nou les escoles. Jo feia poc que havia deixat el món escolar i, per tant ─va pensar─, potser jo estava més al dia de les noves disposicions legals. Li vaig preguntar per què m'ho preguntava, això d'un nou òrgan de govern escolar. Ell em va respondre que força alumnes li parlaven d'un Consell d'Adreça (sic). De seguida ho vaig veure clar i vaig esclafir a riure. Ell em mirà desconcertat. Quan vaig poder parlar, encara enriolat, vaig fer-li notar que era el traductor automàtic del castellà al català que traduí Consejo de Dirección per Consell d'Adreça. Encara ara, quan ho recordem, no podem deixar de riure novament.

Per últim, encara una mala jugada del traductor automàtic, i que aquesta sí que em va fer tornar boig. En un treball, un alumne em parlava de segons l'amatent en la LOE (sic). Després d'una bona estona de barrinar, quan hi vaig caure, no m'ho podia creure: era la traducció literal de según lo dispuesto en la LOE. I es va quedar tan ample!

dissabte, 15 de desembre del 2012

L'art i la cal·ligrafia



Avui, sense voler (o volent, perquè buscava notícies sobre pedagogia pels diaris digitals -cosa que faig sovint-*), m'he topat amb un interessant article de Mayte Rius, a lavanguardia.com, amb el suggerent títol en castellà "Con buena letra", que parlava de la cal·ligrafia.

M'ha fet rumiar perquè, justament aquestes setmanes, hem estat parlant amb el meus alumnes de la competència d'escriure, el el marc de la didàctica de les llengües. Recordàvem que la finalitat de l'escriptura és la comunicativa, que és pel que els humans la vam inventar. Simplificant, hi reconeixíem dos processos, en l'escriure: psicomotriu (o manual) i el cognitiu (o creatiu i comunicatiu).

Si bé el segon, com deia, és l'important, després de llegir l'article esmentat, m'adono que potser no vaig insistir prou en la necessitat de fer bona lletra, tot i que vam parlar de la necessitat d'una bona organització neurològica dels infants perquè el procés se'ls faci planer.

L'article de Mayte Rius em descobreix un altre vessant oblidat: l'artístic. Fer bona lletra és també, en part, un art. Fer-lo practicar als infants, ha de ser font de sensibilitat i dels bons hàbits de pulcritud, mesura, ordre, etc. A més, que sigui així facilita també la comunicació.


Benvinguda doncs la redescoberta de la cal·ligrafia! Ho tindré present.


* També sovint sense massa èxit, perquè de pedagogia se'n parla poc; i el poc que es parla és per fer-ho, cada dos per tres, barrejada amb la política.