L'art i la cal·ligrafia

Avui, sense voler (o volent, perquè buscava notícies sobre pedagogia pels diaris digitals -cosa que faig sovint-*), m'he topat amb un interessant article de Mayte Rius, a lavanguardia.com, amb el suggerent títol en castellà "Con buena letra", que parlava de la cal·ligrafia.

M'ha fet rumiar perquè, justament aquestes setmanes, hem estat parlant amb el meus alumnes de la competència d'escriure, el el marc de la didàctica de les llengües. Recordàvem que la finalitat de l'escriptura és la comunicativa, que és pel que els humans la vam inventar. Simplificant, hi reconeixíem dos processos, en l'escriure: psicomotriu (o manual) i el cognitiu (o creatiu i comunicatiu).

Si bé el segon, com deia, és l'important, després de llegir l'article esmentat, m'adono que potser no vaig insistir prou en la necessitat de fer bona lletra, tot i que vam parlar de la necessitat d'una bona organització neurològica dels infants perquè el procés se'ls faci planer.

L'article de Mayte Rius em descobreix un altre vessant oblidat: l'artístic. Fer bona lletra és també, en part, un art. Fer-lo practicar als infants, ha de ser font de sensibilitat i dels bons hàbits de pulcritud, mesura, ordre, etc. A més, que sigui així facilita també la comunicació.

Benvinguda doncs la redescoberta de la cal·ligrafia! Ho tindré present.

* També sovint sense massa èxit, perquè de pedagogia se'n parla poc; i el poc que es parla és per fer-ho, cada dos per tres, barrejada amb la política.