En acabar l'acte, em va impressionar la seva força comminant-nos a reclamar i a cridar ben fort "IN-DE-PEN-DÈN-CI-A!", així, sil·labejant. I ho va repetir amb energia fins a tres vegades... "IN-DE-PEN-DÈN-CI-A!"... No me'n vaig poder estar i les vaig cridar en veu alta, les seves síl·labes: "IN-DE-PEN-DÈN-CI-A!". Al cap d'un moment, el públic va entonar el ja encunyat crit, amb cadència, més elaborat, "IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!".
Pàgines
dilluns, 17 de novembre del 2014
Petita recordança del Dr. Antoni Maria Badia i Margarit
En acabar l'acte, em va impressionar la seva força comminant-nos a reclamar i a cridar ben fort "IN-DE-PEN-DÈN-CI-A!", així, sil·labejant. I ho va repetir amb energia fins a tres vegades... "IN-DE-PEN-DÈN-CI-A!"... No me'n vaig poder estar i les vaig cridar en veu alta, les seves síl·labes: "IN-DE-PEN-DÈN-CI-A!". Al cap d'un moment, el públic va entonar el ja encunyat crit, amb cadència, més elaborat, "IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!".
diumenge, 16 de novembre del 2014
Llengua, correctors ortogràfics i traductors automàtics
dimecres, 30 de novembre del 2011
Declaració de la Societat Catalana de Pedagogia (SCP)
És un document essencial en aquests moments en què, de forma partidària, i aliena a la realitat de Catalunya, es posa en qüestió, de manera poc científica, el model lingüístic de l'educació a casa nostra. La llengua, com s'afirma en el document, ha estat. precisament, l'element de cohesió social més radical. La declaració posa negre sobre blanc als fonaments pedagògics d'aquesta manera de fer tan reeixida.
Tots aquells que estimen l'exemplar tradició pedagògica del País n'han de fer una lectura acurada; a fe que hi trobaran la seguretat que necessiten sentir per seguir treballant en la mateixa direcció, sense deixar cap mena d'escletxa al dubte que generen certs cants de sirena "desafinats".
diumenge, 9 d’octubre del 2011
«Aprendre en català, un objectiu educatiu i social irrenunciable. Fonamentació pedagògica»
L'acte va ser presidit per Salvador Giner (Predident de l'IEC), i van intervenir Martí Teixidó (President de la SCP), Joaquim Arenas, Diego Gómez, Ramon Bassa, Isidor Marí i Joan Mallart. Va cloure l'acte el Sr. Emili Pons, en representació de la Honorable Consellera d'Ensenyament.
En acabar, Martí Teixidó i Carme Rider, membres de la Junta de la SCP, van llegir una proposta de Declaració de la Societat Catalana de Pedagogia amb relació a les bases científiques, pedagògiques i socials de l'escola catalana i la immersió lingüística, que ha de ser aprovada pel plenari de la Societat.
També es va lliurar als assistents un exemplar del nou Diccionari de Pedagogia, editat per Termcat i el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de l'IEC i, molt especialment, de la SCP. Aquest diccionari serà presentat oficialment el proper 18 d'octubre, a les 18.00h., a la sala Prat de la Riba de l'Institut d'estudis catalans. (Vegeu l'enllaç al Termcat)
dijous, 30 de desembre del 2010
A Catalunya, l'escola en català: n'és l'element de cohesió!
Quin mal han fet els nens i nenes d'aquest país perquè ara ens els emboliquin en un problema que per a ells no ho és?
Que ens deixin treballar en pau, si us plau!!!
dijous, 23 de juliol del 2009
El "bocamoll" de TV3 i l'anglès
A TV3, els dimecres al vespre, estan fent una edició especial del concurs bocamoll adreçada a nens i nenes (el bocamoll és un concurs que, en l’edició normal, per a adults, conjuga el joc amb els coneixements i competències en llengua i cultura, bàsicament catalanes).
No pretenc fer una crítica al programa, ni al que s’hi fa ni com es fa, perquè no és el meu camp ni la meva intenció. Em pot agradar o no, i poca cosa més. Vaig a l’edició especial infantil que esmentava.
Pel que he vist fins ara, calculo que són nens i nenes d’edats compreses entre els 8 i els 11 anys. Una de les proves consisteix en triar un tema d’entre quatre que proposa el presentador. Els temes tenen títols com ara “maries” o “amb pal”, per exemple. El presentador fa preguntes relacionades amb el tema triat que s’han d’endevinar (a “maries” pot preguntar, suposem, com en diem d'un determinat tipus de galeta, o d'una assignatura poc important, o bé “amb pal” pregunta sobre tot allò que en pugui tenir, de pal, –un vaixell de vela, – o que s’hi pugui fer esment –lletra de pal–).
Doncs bé, ja va per dos programes que un dels temes proposats és “in english”, que se suposa que farà preguntes referents a l’entorn de l’anglès. En tots dos programes, els nens l’han deixada de banda aquesta prova! No s’hi han atrevit! Això demostra que ells mateixos reconeixen que no se’n senten de competents, en anglès. Ens ho hauríem de fer mirar.
No veig gens clar que la directriu d’impartir alguna matèria en anglès és el camí a seguir. Vist que no s’hi atreveixen ni en un joc, que passarà quan a l’aula hi entri un professor més d’un cop per setmana a “donar-hi” o a “reforçar” matèria?
Sé que per part d’institucions solvents, com ara la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, s’hi està treballant seriosament, en aquesta línia. De totes maneres, caldrà fer-ho molt bé perquè no és escoltant que s’aprèn una llengua sinó que és parlant-la. I parlant-la de temes propers, no de temes allunyats de la realitat de l’alumne.
Això és el que diuen els que han creat mètodes que han donat resultats espectaculars, com ara el Mètode Vivencial, que devem al vilanoví Antoni Pascual i Ventosa. Com ell, crec que és un problema de mètode i a les escoles, pel que jo conec, encara estem lluny de trobar-lo, un mètode eficient. Recomano un passeig per la pàgina web de Vivential Languages. (Els que em coneixen ja saben que me n'he fet molt de pesat, amb aquest mètode; però en la meva pràxis educativa encara no me n'han plantejat seriosament cap que el superi).
De tot això també en parlen els psicolingüistes com ara Jakobovits o Chomsky. D’aquí ve la meva reticència, i estic a l’expectativa amb actitud oberta (però prudent). Només quan aconseguim que els nostres alumnes perdin “la por a llançar-se” a parlar l’anglès (això és competència), episodis com el del bocamoll seran una anècdota.
Sense voler-ho, el bocamoll ha evidenciat una manca de competència dels escolars catalans en llengua anglesa. A mi no em sorprèn. I no crec que sorprengui, amb la mà al cor, a ningú dels que treballen en el món de l’educació.
dimecres, 22 d’abril del 2009
El català als patis
«Entenc el to molest i fins i tot malhumorat de l'article. Ja ens hi tenen acostumats! Això no vol dir que no ho hàgim de denunciar tantes vegades com convingui, però ja sabem quin és el discurs. És el que han generat molts polítics que han fet de la política una arma de desqualificació i de confrontació per guanyar vots.
Aquestes opinions no fan més que atiar més el foc de la desconfiança que s'ha generat envers una institució, l'escolar, que mai s'havia d'haver fet servir com a arma política. Penso que hem de ser positius i palesar que en la majoria de les nostres escoles les coses es fan bé, amb seny pedagògic. El que ens ha de preocupar són els alumnes i el dotar-los d'unes habilitats comunicatives sòlides.I a aquests mitjans... aplicar-los allò de “ladran, luego cabalgamos” (això, ho entendran?).
Ànims! A seguir treballant amb optimisme, sense defallir. Els nostres alumnes i els nostres mestres no se la mereixen, tanta porqueria»
No vull fer més comentaris. De moment.
