El 27 de novembre de 2009 per casualitat vaig saber que l'Associació Independentista Sobirania i Justícia (SiJ) retia un homenatge al seu president d'honor, el Dr. Antoni Maria Badia i Margarit. Jo em trobava a Barcelona assistint a unes jornades del Col·legi de Pedagogs de Catalunya. Vaig sortir-ne una mica abans per arribar a l'acte de SiJ.
Durant l'acte, després d'una conferència de Salvador Cardús, amb el títol "Tenim un país, volem futur", vam tenir el plaer d'escoltar les paraules d'un envellit però enèrgic Dr. Badia i Margarit. No m'ho vaig voler perdre perquè jo guardava d'ell un afectuós record, ja que va ser el rector de la Universitat de Barcelona mentre jo estudiava. Però també perquè era ─i és─ un referent per als que estimem i estudiem la nostra llengua.
En acabar l'acte, em va impressionar la seva força comminant-nos a reclamar i a cridar ben fort "IN-DE-PEN-DÈN-CI-A!", així, sil·labejant. I ho va repetir amb energia fins a tres vegades... "IN-DE-PEN-DÈN-CI-A!"... No me'n vaig poder estar i les vaig cridar en veu alta, les seves síl·labes: "IN-DE-PEN-DÈN-CI-A!". Al cap d'un moment, el públic va entonar el ja encunyat crit, amb cadència, més elaborat, "IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!".
Va ser un vespre vibrant, històric, per a mi. No l'oblidaré mai i per això l'he volgut recordar avui, que l'acomiadem. Descanseu en pau, admirat Antoni Maria Badia i Margarit, que nosaltres continuarem vetllant per la vostra estimada llengua i pel vostre estimat País...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu el vostre comentari aquí