Ja fa dies que poso en dubte el concepte de nadiu digital. Em sembla que no sóc l'únic.
Sí que és veritat que, per l'ús, els infants d'avui tenen unes destreses que no teníem nosaltres. Però això també és normal en altres àmbits: els nens de pagès, per exemple, saben portar un tractor als nou anys i els de ciutat, no. I no per això parlem de "nadius en aperos".
La conclusió que en trec és molt senzilla: per bé que del nostre alumnat en diem "nadius digitals", ens segueixen necessitant perquè són "analfabets analògics". Ja vaig escriure fa dies que nosaltres també les hem d'aprendre, les destreses. I ho hem de fer perquè, coneixent-les, podem guiar l'alumnat ignorant (en el sentit clàssic del terme, és a dir, que no sap i està aprenent) en el camí per aprofitar-les per al que són: eines per adquirir informació que, alhora, els ha de servir per construir coneixement, per acabar en allò que és important: el saber... i aquest és analògic.
Pàgines
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TIC. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TIC. Mostrar tots els missatges
dimecres, 4 de gener del 2012
dimecres, 14 de desembre del 2011
Informació, coneixement i saviesa
Ahir, en el marc de la XVIII Tribuna de l'Edu21, que tenia com a lema un suggerent L'educació en temps de crisi,
vam tenir el plaer d'escoltar al Dr. Mariano Fernández Enguita
(Universitat de Salamanca). No vull estendre'm sobre el contingut de la
seva conferència perquè, ben aviat, estarà penjada en vídeo al web de
l'Edu21.
Voldria però ressaltar una idea que va plantejar-hi que em va fer reflexionar. L'exposo perquè em sembla fonamental pensar-hi des de la pedagogia, en un moment en què es comença a parlar de la liquidesa de tot plegat, a partir de l'expansió de les noves tecnologies, i de la seva aplicació a l'educació, en general (aules, família, etc.). La idea és que més que mai, en la història de la humanitat, hem tingut tant a l'abast tanta informació, però aquesta s'ha menjat -deia ell- bona part de l'espai que pertocaria al coneixement; però, el que és pitjor, el coneixement ha acabat per aparcar la saviesa, que és la finalitat de l'educació.
Deixo l'enllaç al bloc del Dr. Fernández Enguita
Voldria però ressaltar una idea que va plantejar-hi que em va fer reflexionar. L'exposo perquè em sembla fonamental pensar-hi des de la pedagogia, en un moment en què es comença a parlar de la liquidesa de tot plegat, a partir de l'expansió de les noves tecnologies, i de la seva aplicació a l'educació, en general (aules, família, etc.). La idea és que més que mai, en la història de la humanitat, hem tingut tant a l'abast tanta informació, però aquesta s'ha menjat -deia ell- bona part de l'espai que pertocaria al coneixement; però, el que és pitjor, el coneixement ha acabat per aparcar la saviesa, que és la finalitat de l'educació.
Deixo l'enllaç al bloc del Dr. Fernández Enguita
Etiquetes de comentaris:
coneixement,
informació,
pedagogia,
saviesa,
TIC
Subscriure's a:
Missatges (Atom)