La insatisfacció del pedagog és
vital ─de l'experiència de la vida─. Neix de la consciència que en educació hi ha moltes coses a millorar.
No és vanaglòria, és la constatació que les realitats canvien més de pressa que
la pròpia educació i que cal ser més diligent. La recerca, la innovació en
pedagogia no es pot aturar: el futur de la pròpia societat en depèn, i el
pedagog insatisfet n’és conscient. Una
insatisfacció que és, doncs, conseqüència de l’afany de millora constant, de la
preocupació per les persones i pel seu benestar pedagògic.
Seguint les traces del meu tracte amb alumnat, famílies o professorat, o bé el meu pas per les diferents institucions, hi detecto clarament unes constants: una, primera, que sempre se m’han anat generant dubtes i interrogants sobre tot allò que fa referència a l'educació; la segona, que he fugit de les rutines; i, la tercera, no he estat gens amant de emetre falsos afalagaments als meus superiors quan, al meu judici, les seves directrius atemptaven contra el benestar pedagògic de tot l'entorn escolar.
Seguint les traces del meu tracte amb alumnat, famílies o professorat, o bé el meu pas per les diferents institucions, hi detecto clarament unes constants: una, primera, que sempre se m’han anat generant dubtes i interrogants sobre tot allò que fa referència a l'educació; la segona, que he fugit de les rutines; i, la tercera, no he estat gens amant de emetre falsos afalagaments als meus superiors quan, al meu judici, les seves directrius atemptaven contra el benestar pedagògic de tot l'entorn escolar.
(I així m'ha anat...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu el vostre comentari aquí