Ahir “el blog del pedagog” va publicar un escrit titulat El catalán en los patios en què, una vegada més, es denuncia la demagògia perversa i generadora d’odi, que es desencadena quan, en segons quins sectors, es parla de la imposició del català a les escoles de Catalunya. No me'n vaig poder estar de fer-hi un comentari, que transcric literalment:
«Entenc el to molest i fins i tot malhumorat de l'article. Ja ens hi tenen acostumats! Això no vol dir que no ho hàgim de denunciar tantes vegades com convingui, però ja sabem quin és el discurs. És el que han generat molts polítics que han fet de la política una arma de desqualificació i de confrontació per guanyar vots.
Aquestes opinions no fan més que atiar més el foc de la desconfiança que s'ha generat envers una institució, l'escolar, que mai s'havia d'haver fet servir com a arma política. Penso que hem de ser positius i palesar que en la majoria de les nostres escoles les coses es fan bé, amb seny pedagògic. El que ens ha de preocupar són els alumnes i el dotar-los d'unes habilitats comunicatives sòlides.I a aquests mitjans... aplicar-los allò de “ladran, luego cabalgamos” (això, ho entendran?).
Ànims! A seguir treballant amb optimisme, sense defallir. Els nostres alumnes i els nostres mestres no se la mereixen, tanta porqueria»
No vull fer més comentaris. De moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu el vostre comentari aquí