...i la feina de tot mestre és descobrir-lo.
No hi ha judici més injust que el que es fa a partir de les aparences. I a les escoles, es fa massa sovint.
Últimament, en l'entorn dels professionals de l'educació ja es comencen a alçar veus autoritzades en favor de descobrir i potenciar el talent dels alumnes. Diuen més (per això són experts de renom): tots els alumnes tenen un talent que cal descobrir i potenciar. Sense exclusions.
Massa sovint, deia en començar, oblidem que cal trobar el just (de justícia) equilibri en l'atenció de tots els alumnes: a cadascú se l'ha d'atendre i donar-li allò que necessita. La justícia no és només commutativa (donar a tots per igual) sinó que és també distributiva (donar a cadascú el que mereix). No és gens bo que, en nom d'una falsa igualtat d'oportunitats, anivellem tothom amb el mateix arrasador. No és just. Les oportunitats han de ser les mateixes, sí, però la manera d'aprofitar-les serà (ha de ser!) diversa, perquè diversos són els talents.
El que és democràtic és ensenyar als alumnes a apreciar i estimar aquesta diversitat de talents, que és la que enriqueix els grups humans. Hem d'encoratjar-los a que aprenguin a sentir-se bé amb l'aprofitament al màxim del propi talent, per a posar-lo després al servei dels altres: aquesta és la seva riquesa, la que els ha de conduir a tenir alta l'autoestima, ser justos en el respecte als altres, i sentir-se realitzats, transcendents.
En fi, per allò de la imatge i les mil paraules, us deixo un enllaç d'un vídeo del YouTube (que em va passar una bona amiga, i millor mestra) que pot il·lustrar això del talent i les aparences. Com a mestres farem bé d'aplicar-nos-ho i extreure'n conseqüències. De ben segur que els nostres alumnes ens ho agrairan.
Punxeu aquí per veure el vídeo (dura uns 8 minuts, però val molt la pena analitzar la reacció de tothom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu el vostre comentari aquí