Allò que realment és important

No faré cap esment a la meva inconstància. Tampoc no faré un acte de contrició. En tot cas, un petit (molt petit) propòsit de l’esmena...

Passen coses. Coses que ens afecten com a educadors i que afecten als que eduquem.

Avui vull fer esment, per exemple, d'un anunci publicitari d’una determinada marca d’automòbils. L’anunci acaba dient (referint-se al cotxe, naturalment): «el que realment és important». Tot això amanit amb un pare orgullós de mostrar «el que realment és important» -el seu flamant cotxe- a la sortida de l’escola, quan va a buscar el seu fill.

Jo, em poso a la pell del nen i penso: «el que realment és important» per al meu pare, què és? ¿Per què em mira (embadalit, cercant la meva complicitat) per tal de que jo em senti també orgullós d’aquell enginy que em pren el meu lloc? I potser, com a nen, acabaré "entenent" «el que realment és important» a la vida: que per al meu pare és important que jo em senti orgullós d'ell perquè té un cotxe tan fantàstic... tant, que provoca l'enveja dels meus companys.

És un exemple més d’allò que va calant com pluja fina: el desplaçament dels valors, d’allò «que realment és important». Com a educadors –que creiem en altres valors que no siguin els de l’egocentrisme i el materialisme irracional-, no es tracta d’apagar el televisor o de denunciar-ho agrament i reiterada, a través dels diversos mitjans o associacions (tot i que, de tant en tant, està bé de fer-ho): el més efectiu és no perdre l’oportunitat, en el moment, sense mandra, de fer-ho veure a aquells que estem educant, obrir-los els ulls a una crítica serena, exigent, sana i, fins i tot, irònica.

Diguem-ho en positiu: afortunadament, els mitjans de comunicació actuals (tan primirats i puristes en altres coses –potser algun dia m'animo a parlar-ne–), amb aquestes "perles", ens proporcionen oportunitats fantàstiques per educar. No ho desaprofitem: matarem dos pardals d'un tret (ai els de la protectora d'animals!): desmitificarem i educarem.