© Quino (1984)
No calia que l’OCDE o l’OMS vinguessin
a donar-nos un toc d’atenció sobre la pertorbació que suposen en l’educació
dels nostres infants els clàssics deures escolars. N’hi havia prou amb mirar-los
als ulls cada vegada que algú els recordava l’obligació d’aquells deures
repetitius i descontextualitzats ─i que sovint han de fer al final d’una
jornada que probablement acaba després d’unes extraescolars─. No entenc com en
un entorn pretesament sa, en què tant cuidem els bons hàbits, encara hi hagi
qui defensi aquesta pràctica que s’ha evidenciat com a estressant, potser amb
l’excusa de que no hi ha aprenentatge sense esforç. En això hi estaria d’acord
si no fos perquè els clàssics deures també comporten angoixa i dolor al nostre
alumnat, com s’ha evidenciat amb estudis rigorosos. Qualsevol altra activitat
que tingués aquests efectes la denunciaríem i l’abandonaríem, com va passar en
el seu moment amb el càstig físic.
No em dedicaré a analitzar què és
el que porta encara, a moltes escoles i a molts mestres, a seguir amb aquesta
pràctica en ple segle XXI, però sí que proposo unes breus reflexions sobre
altres alternatives pedagògicament més vàlides posades en pràctica per escoles amb
un sentit de l’educació més avançat.
BUSCAR LA MOTIVACIÓ
Qualsevol tasca d’aprenentatge ha
de ser, per principi, motivant. Qualsevol aprenentatge suposa, també, la
interiorització d’una informació ben processada, que és la que porta al
coneixement. Queda clar que els clàssics deures no compleixen cap de les dues
condicions. Cal substituir-los pel plaer d’investigar a la llar o a les
biblioteques. El paper del mestre ha de ser el d’incentivar aquest esperit de
recerca. I després, a l’escola, a compartir experiències i informació per
construir coneixement.
La tasca escolar, en definitiva,
s’ha de fer a l’escola, amb els educadors i els companys. Dewey, que just ara
fa cent anys que va escriure el seu famós document Democràcia i Escola, afirmava que l’escola ha de ser un taller; més
concretament taller de democràcia. Per a ell, la democràcia ja és un sistema
educatiu en ella mateixa. Els deures que ens posa la democràcia són ben
diferents dels que estressen els nostres infants.
(Article publicat al suplement Criatures del diari ARA, el 9 de juliol de 2016 - pàg. 10)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu el vostre comentari aquí