[Ja sé que són dues entrades en un dia: trenco tots rècords
personals. Però per això són els rècords: per trencar-los quan pots o tens el dia].
Aquest migdia, mirant les notícies, en l’apartat “anuncis” n’hi
ha hagut un que m’ha cridat l’atenció. Miraré de resumir-lo tant com pugui
perquè, a banda de la nefasta posada en escena formal, m’ha sobtat el fons: es tracta d’un
xicot que construeix un vaixell de fusta, emulant l’arca de Noé... es posa un desodorant i ‒mentre una veu en off diu, més o menys, “prepara’t
per a la fi del món” (o semblant, perquè no hi he parat més atenció)‒ s’hi
van aplegant parelles de xicotes ben maques... Després, llamps, trons, pluja... i l'arca al fons.
He recordat una entrada que sobre el Nadal ja vaig fer fa un
parell d’anys. He tornat a posar-me en la pell de tots els nens (i no tan nens) que, de
ben segur, no saben quin és l’origen de l’anunci: la narració bíblica sobre Noé i
el diluvi universal.
No ho diré amb les meves paraules de cristià; utilitzaré les
paraules d’un il·lustre filòsof i pedagog no massa sospitós de ser-ho, al menys de forma ortodoxa: em refereixo a Lev
Tolstoi. En l’Estudi Segon de la seva
obra L’escola Iàsnaia Poliana, entre
moltes d’altres coses ‒sempre interessants‒ diu:
“Per obrir un univers nou al
deixeble, i sense ciència arribar a estimar la ciència, no hi ha res més que un
sol llibre: la Bíblia. Parlo tanmateix per a aquells que no consideren la
Bíblia com una revelació”.
I fa moltes altres afirmacions que, en boca d’un llibertari (inspirador de Ferrer i Guàrdia),
aconsello vivament que les llegeixin amb cura els pedagogs del segle XXI, necessitats
de donar referents culturals i antropològics al seu alumnat.
Sense això, fins i tot un anunci banal d’un desodorant perd
la seva “eficàcia”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu el vostre comentari aquí