El currículum (?) d'Educació Infantil

Aquest comentari fa dies que el tinc desat a la cartutxera. Amb data 16 de setembre de 2008, el Diari oficial de la Generalitat publicava el Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil. La veritat, em fa riure: d'uns ensenyaments tan bàsics se n’ha fet categoria i tot un senyor decret! A més, pel que he llegit, com en tot decret, es posen límits “per baix” però també “per dalt”.

Si precisament alguna cosa no s’ha de fer en aquestes edats és posar límits a allò que els alumnes són capaços d’aprendre! El treball del mestre ha de ser molt creatiu, sense les limitacions d’un programa. No sé perquè els polítics s’omplen la boca de l’autonomia dels centres i dels docents i, en contrapartida, en uns ensenyaments no obligatoris, s’ordenen els ensenyaments. Què passa, que no se’n fien dels professionals d’aquestes edats? O potser es pretén suplir, o fomentar una mica més, la mediocritat d’alguns?

¿Què diu la pràctica pedagògica sobre el que cal treballar quan els nens i nenes tenen de 3 a 6 anys? En primer lloc, el sentit comú que ens diu dues coses: la primera, que no hi ha cap nen que, en condicions normals, no tingui ganes d’aprendre coses; la segona, que amb l’estímul adequat el cervell del nen té un capacitat inimaginable d’assumir coneixements. ¿Com s’ha fet fins ara? (¿o és que volen donar a entendre que fins ara els mestres feien ben poc o mal organitzat?) La tradició pedagògica en el nostre país, precisament, és molt rica en aquest camp. Per citar un exemple, ja a principis del segle XX, Maria Montessori va deixar un ampli llegat que encara perdura actualment en molts dels nostres centres educatius, i en la pràctica de molts educadors. No he estat capaç d’endevinar l’esperit d’aquest magnífic llegat en tot el decret.

Altrament, tota la investigació que es duu en el camp de la neuropedagògia, ens porta a pràctiques diàries molt allunyades del que ens proposa el decret. Hi ha molts centres que ja estan treballant en aquest sentit, i el seu treball anual està perfectament programat, amb uns resultats extraordinaris. Generalment, doncs, en els centres educatius, es programa en funció de les fiables directrius que les diverses plataformes o associacions de recerca pedagògica de tot tipus han anat suggerint.

En general, sóc molt crític amb l’excessiva normativització que pateix el nostre sistema. Però aquest decret em sembla, simplement, un insult a la intel·ligència dels professionals que es dediquen a aquesta etapa, i una pressió normativa sense justificació a aquest col·lectiu.

Potser m'hagués agradat més, com han fet en d'altres ocasions, que ho haguessin publicat com a "orientacions", però no un decret, que és d'obligat compliment.