Entre alguns dels meus col·legues, s'ha instal·lat la idea de que, avui dia, si no ets "constructivista" a l'aula no ets res. Jo sóc dels que prefereixo no ser res a ser sectàriament "constructivista". Per molts motius. Com que ja he dit que prefereixo no ser res, us convido a llegir aquesta entrevista a una "rebel" (jo m'hi apunto) que es diu Inger Enkvist que quan ho explica se l'entén molt bé.
En la meva opinió, en nom del "costructivisme pedagògic" (que ni tan sols és una metodologia ni una teoria pedagògica -per bé que molts ignorants la prenen com a tal- sinó una teoria psicològica amb uns fonaments, si més no, que es belluguen per sorramolls científics) s'han fet autèntiques aberracions pedagògiques que han fet que l'educació estigui com està: molta teoria, molta especulació, molta experimentació, però a la pràctica molts mestres han perdut l'autoritat i l'autoestima, i molts infants han perdut els referents.
És a dir, mes aviat s'ha des-construït.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu el vostre comentari aquí