Repassant algunes notes, arran de la visita de Phillipe Maubant, de la Université de Sherbrooke (Canadà), n'he extret algunes perquè penso que ens inviten a donar-hi voltes.
- No només ens hem de fixar en allò que diuen que fan els ensenyants sinó que hem d'observar allò que fan.
- A les nostres aules es dediquen de 30 a 40 minuts per sessió per socialitzar (caldria?).
- Tothom parla del constructivisme però la majoria, al final, acaba fent pregunta-resposta, és a dir, aplicant metodologies conductistes.
- Es detecta un excessiu “clientelisme”: el professor es converteix en un proveïdor de serveis. Que els alumnes (els fills) aprenguin és secundari, volen que els nens siguin feliços.
- Les famílies no aprofiten el que saben, o bé tenen i transmeten una educació deficient (parlen i transmeten malament).
- Cal bastir protocols d’acció que donin marge a la presa de decisions en l’acció.
- Els alumnes han de saber com es diu allò que fan (“esquema”).
- Hi ha noves línies en educació (o cal obrir-les): emocions (Bruner), imaginació (Egan), intuïció (Gärdenfors)
- Dels alumnes no només hem d’observar què han fet i com ho han fet, sinó saber si saben per què ho han fet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu el vostre comentari aquí