Fa una setmana, encara em vaig trobar amb un d'aquells puristes de la pedagogia que s'alinea amb els que consideren que a Maria Montessori no se li pot atorgar el "títol" de pedagoga. Els arguments en què es basen són massa rebuscats, per a mi. Ni m'he plantejat si hi estic d'acord o no: simplement no em serveixen.
Negar-li a Montessori la seva dedicació i preocupació per l'educació dels nens seria com negar-los el mestratge en arquitectura als constructors de catedrals i ponts, a l'edat mitjana. Amb el pas del temps bé que duren i són exemple de construccions magistrals per als arquitectes novells. En aquelles construccions i en els seus artífexs -com amb la pedagogia i els pedagogs-, no només hi ha art sinó, sobretot, molta ciència i estudi.
Altres dels anomenats "pedagogs" no tenen una obra tan completa i coherent com la que ens va deixar la pedagoga italiana. Si el fet de ser metgessa no la fa mereixedora d'aquest reconeixement, tampoc no serien pedagogs Pestalozzi, Froebel, Dewey, Decroly o Freire.
Pedagog no és només qui ha estudiat Pedagogia. La consideració de pedagog no depèn del que t'atorguin els altres, sinó d'allò que hom ha fet i ha aportat a l'educació, tant des del vessant teòric com del pràctic, és a dir, que ha pensat "en teoria" i ho ha aplicat "a la pràctica", per tornar-hi a reflexionar. I així anar construint coneixement pedagògic.
Ningú no pot posar en dubte que aquest és el cas de Maria Montessori: el seu treball amb nens pobres del barri de Sant Lorenzo, a Roma, a principis del segle XX, la fundació d'escoles arreu (també a Catalunya), i sobretot -com deia- el seu llegat documental, avalen amb escreix la seva categoria com a pedagoga.
El maig passat fa fer 60 anys de la seva mort. Un pèl tard, però aquest és el meu modest homenatge.
(Podeu consultar la seva biografia de la pàgina que la UNESCO dedica als pensadors de l'educació de tots els temps).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu el vostre comentari aquí