Ahir, al programa de "el club" de TV3, l'Albert Om entrevistava cinc ciutadans de Catalunya que porten el cognom Obama. Tots ells de raça africana. I tots ells van explicar la seva experiència com a portadors de l'ara mediàtic cognom.
A la pregunta de l'Albert sobre què li demanarien al seu "tocaio", em va cridar expecialment l'atenció la resposta d'un d'ells, un jubilat que porta més 40 anys a Catalunya. Va contestar molt humilmentment: "- jo no li demanaria res, per a mi... en tot cas, per aquells que ho necessiten més; jo ja en tinc prou amb la meva pensió". Em va emocionar.
En aquest món que tots en volem més, que alliçonem (indirectament) els nostres infants en la cultura de no tenir-ne mai prou, un modest jubilat, de cognom Obama, ens dóna tota una lliçó de seny! Seria bo que tots aprenguéssim a agrair el que tenim i a valorar-ho com un tresor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu el vostre comentari aquí