Des de fa uns anys cap aquí, el govern d’Espanya ha
intensificat el seu assetjament a Catalunya, a la seva llengua pròpia, el
català, i a la seva cultura. Aquest assetjament s’ha intensificat
definitivament des de la majoria absoluta obtinguda pel PP en les últimes
eleccions generals, celebrades el 20 de novembre de l’any passat. Ara, després
de la rotunda manifestació del poble de Catalunya el passat 11 de setembre de
2012, han proliferat els atacs sistemàtics, injuriosos i, fins i tot,
fomentadors de la xenofòbia. Un retorn a les dues Espanyes.
Hi ha una expressió catalana que diu “parlar per boca
d’ase”, que significa repetir les animalades que han dit altres sense parar a
pensar-les ni contrastar-les. Això és el que estan fent els mitjans de
comunicació espanyols: desinformar i fer creure a la resta de ciutadans
espanyols que els catalans som uns insolidaris, antipàtics i creguts. I es dir
amb propietat que els mitjans i els espanyols “parlen per boca d’ase”, perquè els
polítics espanyols demostren tenir una mica d'aquest animal quan diuen les
bajanades que diuen sobre Catalunya, sobre el seu president, sobre els catalans
i, el que és pitjor sobre la seva llengua i la seva cultura, que són les senyes
d’identitat del poble català. Per il·lustrar-ho Posaré uns exemples de plena
actualitat i que afecten al meu camp professional, l’educació.
L’actual ministre d’educació, José Ignacio Wert, és el
paradigma de la ignorància, convertida en mala fe. En una entrevista al canal
autonòmic madrileny Telemadrid (al servei de les idees espanyolistes més
ràncies), afirma que hi ha "evidències que relacionen el creixement
del sentiment independentista en algunes comunitats autònomes amb la
direcció que ha portat el sentit educatiu"[1].
És a dir, interpreta que l’actual onada independentista és fruit de l’educació
sectària que ha rebut l’alumnat de Catalunya els últims 30 anys especialment pel
fet de fer-ho en català. Ahir, el mateix president de Catalunya ja li va
contestar que semblava mentida que fes tan evident la seva ignorància justament
qui del coneixement n’hauria de fer bandera. També li va recordar que l’alumnat
de Catalunya, en els informes PISA, treu millors resultats en competència
lingüística castellana que la resta d’alumnes de l’estat espanyol. En aquest
sentit és molt interessant l’estudi "Resultats del model lingüístic
escolar de Catalunya. L'evidència empírica" (Document), que el sociolingüista Dr. Miquel
Strubell, de la UOC, va presentar a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) el 27
de juny de 2012. En aquest document queda demostrada, una vegada més, la
validesa del model educatiu català, basat en la llengua com a eix vertebrador.
Només un ignorant desconeix que els humans, per aprendre les estructures
lingüístiques que ens permeten comunicar-nos, necessitem una llengua de
referència.
A Catalunya, amb les grans onades immigratòries
de les últimes dècades, es fa més necessari que mai que el català, llengua
pròpia del territori, assumeixi aquest paper, encara que només sigui per sentit
comú, més enllà de les aportacions que fan la lingüística i la sociolingüística.
El model educatiu català és un model d’èxit, com també ens recorda la
declaració de la Societat Catalana de Pedagogia, que recull i reconeix els
fonaments científics, pedagògics i socials que legitimen el model d’immersió
lingüística i l’ensenyament de la llengua catalana per a tots els alumnes,
presentada el 5 d’octubre de 2011 (Document).
Aquest mateix ministre, en la mateixa entrevista,
continua dogmatitzant que la seva reforma educativa "no pretén ser una recentralització",
sinó que tracta d'eliminar el que ha estat el desenfocament que
ha tingut el procés educatiu a Espanya". En aquest sentit, ha posat com a
model Finlàndia a l'entendre que aquest país "dóna una immensa autonomia
als centres educatius, però manté un currículum nacional i avalua
d'acord amb unes pautes ben definides"[2].
Res més lluny de la realitat, ja que a Finlàndia, com tothom sap (menys
ell, pel que sembla) el currículum que ell anomena nacional, no representa més
que el 40% del global de cada escola i que, a la pràctica, els professors el
coneixen i poca cosa més, perquè allà hi ha un un altre referent fonamental: la
llei educativa és la mateixa des del 1978. A més, és una llei que no es preocupa
pels continguts sinó, bàsicament, per la formació del professorat. Per contra,
cal recordar que a Espanya, des del 1970, i amb la nova LOMCE que proposa el
mateix Wert, ja hi ha hagut fins a set lleis educatives diferents (canviant
segons el color del partit polític al govern).
Però, encara més, el Sr. Wert sembla ignorar que a
Catalunya és va aprovar la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), amb un ampli
consens del Parlament català, i que dimana de les facultats que atorga al
govern català l’Estatut d’Autonomia del 2006, que té la consideració de Llei
Orgànica del estat espanyol. Aquest Estatut, com se sap, ha estat
sistemàticament mutilat per l’anomenat Tribunal Constitucional que té una
legitimitat més que qüestionable, però que deixa marge suficient com perquè a
Catalunya, des del 2009 en què es promulgà, s'estiguin fent propostes
innovadores i necessàries, que milloren el sistema al nostre país.
Per acabar d’arrodonir la seva intervenció, el
ministre Wert, en ser preguntat sobre si el Govern de Espanya és "incapaç"
de que es compleixi la Constitució i de que a Catalunya i
a les Balears un nen pugui estudiar en castellà, va respondre que
està "fermament disposat a resoldre aquest assumpte, però que és
un assumpte que va més enllà de l'alta inspecció de l'Estat". "No ha
de quedar el menor dubte respecte que en aquesta legislatura aquest tema tindrà
una solució pràctica, perquè el problema no és el que digui la llei, que ho diu
clarament, i és que tothom té dret que el castellà sigui la llengua
vehicular en què rebi l'educació. No n'hi ha prou amb l'anomenada
atenció individualitzada per entendre aquest dret, sinó que s'ha de
fer efectiu i jo garanteixo que això ho farem"[3].
Amb això, ve a dir que derogarà la Llei de Normalització Lingüística catalana amb
tota la impunitat.
En aquest sentit caldria recordar-li a Wert que dels
més de 50.000 alumnes que s’han matriculat a Catalunya a P-3 només 12
famílies han sol·licitat que se’ls ensenyi en llengua castellana. En canvi,
el curs passat, a les més de 125.000 famílies que van demanar l’ensenyament en
català al País Valencià, se’l hi va denegar dràsticament.
Fidel al seu argument, ja només faltava la cirereta
del pastís "wertià": diu que subvencionarà escoles privades a
Catalunya perquè facin del castellà l'única llengua vehicular d'ensenyament.
Sense comentaris: es desqualifica ell sol.
Políticament parlant, i pel mal que s'en deriva per a
l'educació, el PP ha estat el partit que sempre s’ha mostrat més bel·ligerant
amb la causa catalana. Recordem que és aquest partit polític qui ha presentat
la gran majoria dels recursos plantejats al Tribunal Constitucional sobre lleis
catalanes, o sobre el mateix Estatut d’Autonomia del 2006. En aquests moments
la seva lluita contra Catalunya se centra en dos fronts: un, l’atac i
l’assetjament sistemàtic a la llengua i a la cultura catalanes, conculcant
competències que són pròpies de la Generalitat de Catalunya (recordem que
l’Estatut és Llei Orgànica espanyola); i, dos, utilitzant tots els mitjans de
poder al seu abast per crear una atmosfera de por i d’inseguretat entre els
catalans. Però pensem que el poble català ja ho ha dit ben clar: prou!
Però no és només de la mà d’aquest partit que vénen
els atacs a Catalunya (els extrems es toquen), al seu poble i a les seves
manifestacions culturals. Els líders de l’altre partit majoritari, el PSOE,
últimament també han dit barbaritats que ha anat recollint la premsa: Joaquín
Leguina, Gullermo Sánchez Vara, Javier Solana, i un llarg etc.
Per acabar d’arrodonir la feina, el Sr. Vidal-Quadras
va enviar una carta a tots els seus “col·legues” (així els anomena) del
Parlament Europeu explicant que "l'ofensiva separatista (catalana)
no té res de pacífica ni de democràtica". Penso que la millor resposta
és tornar a visionar el to democràtic, festiu, pacífic i, fins i tot,
pedagògic, amb què es va desenvolupar la manifestació de més d’un milió i mig
de catalans, de tots coneguda.
Tot això per no parlar de la involució institucional
que està patint Espanya, que es fan patent en les últimes declaracions del Rei
espanyol o per part de comandaments militars (dels quals es comença a saber que
s’estan reunint des de fa dies de forma clandestina, i ara sóc jo qui parla per boca d'ase), o de les constants referències a la immutabilitat de la Constitució Espanyola, que han erigit com a
Llei Única, a la manera de Los principios Fundamentales del Movimiento
del dictador Franco, que asseguraven que España es una unidad de destino en
lo universal.
[1] Europa
Press (2 d’octubre de 2012). El Periódico de Catalunya. Obtingut de http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/wert-relaciona-lauge-lindependentisme-amb-sistema-educatiu-2216988
[2] Ibídem.
[3] Ibídem.
